3R COMENTARI TENDÈNCIES HISTORIOGRÀFIQUES

POSTMODERNISME

1.- Diferències entre la perspectiva sobre les classes socials de E.P.Thompson i de Patrick Joyce.
E.P Thompson diferencia entre dos usos que es poden donar al concepte classe social: un primer fa referència a una realitat històrica, empíricament observable, que es donà en el context de la societat industrial capitalista del segle XIX i que va ser directament experimentada pels seus contemporanis, el que permet organitzar i analitzar aquell període tal com la gent el va viure. L’altre ús seria com una categoria heurística o analítica, matisable per a tot moment i espai, que ens permet explicar els antagonismes entre grups socials que es donaren en els diferents moments de la història i que constituïren el motor de la història. En tots dos sentits, doncs, la classe no és una categoria, sinó un fenomen històric dinàmic que té lloc realment, i que és demostrable, en les relacions humanes.
Per Patrick Joyce la classe és també una construcció cultural, tal com sosté E.P.Thompson, però no és quelcom que faci referència a la realitat, sinó que és una més de les identitats que poden assumir els homes dins un imaginari determinat. La classe no fa referència a un referent social extern, no neix de la realitat objectiva, sinó que és una construcció cultural que sorgeix del desenvolupament d’un llenguatge polític.

2.- Què és la societat per P. Joyce i en què es diferencia de la “societat” en el paradigma d’història econòmica i social?
Segons P. Joyce i els postmodernistes el que condiciona històricament un individu és el llenguatge, el qual té per funció, no representar la realitat, sinó interactuar entre els homes. Així, els humans sempre veiem el món des d’una determinada perspectiva conceptual. En aquest context, societat seria una categoria conceptual que no remet a una entitat objectivament existent, sinó que és un concepte sorgit del projecte intel·lectual que s’ha anomenat “modernitat” amb el qual es va intentar entendre la realitat. Sostenen que el terme ja existia anteriorment, però se’l va dotar d’un nou significat perquè esdevingués l’eina analítica objectiva, amb lleis pròpies de moviment, que servís per explicar la forma com interactuen els humans.
A partir del terme “societat” s’hauria creat, doncs, un dels imaginaris a partir del qual ens expliquem com són les coses, però seria sols una de les moltes formes possibles en que pot ser construïda la interdependència dels éssers humans
En la història econòmica i social, en canvi, la forma d’entendre la realitat és a partir de la societat, entesa com un ens real i objectiu en la que es desenvolupen les relacions entre els humans i que és assumit pels seus components. Les persones són vistes i es perceben com subjectes socials i l’explicació de la seva conducta i la seva identitat s’ha de buscar en el lloc social que ocupen. D’aquesta manera, aquesta història ha desenvolupat un mètode d’estudi a partir del qual, un cop definida l’estructura d’una determinada societat i analitzada la seva evolució històrica (conjuntura), primant l’aspecte econòmic en sentit ampli, poden establir pautes, tendències i lleis que poden tenir una incidència sobre la realitat social present.